Maig de 1810, el setge de Lleida

El magnífic sistema defensiu del castell de Lleida, reforçat pel de Gardeny, i la seva nombrosa artilleria i guarnició feien preveure una resistència llarga i ferotge.

Però no fou així. L’eficàcia de l’estratègia francesa, fonamentada en bona part en el dany a la població civil, va comportar que la presa de Lleida es resolgués molt ràpidament.

Va ser l’últim episodi de la resistència i significà, per a l’exèrcit francès, la consolidació de l’ocupació de la regió i, alhora, la porta oberta per prendre Tortosa i assolir el ple domini de Catalunya.

Pedemonte. Plan detaille des attaques de Lérida. Desembre de 1828. Servei d'Arxius i llegats de l'IEI
Pedemonte. Plan detaille des attaques de Lérida. Desembre de 1828. Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI.
J.Ch. J. Remond, L. Massard. Siège de Lérida: 14 mai 1810.Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI.
Sapador francès. Aquests soldats tenien la responsabilitat de cavar les trinxeres, en ziga-zaga i aproximant-se successivament a les línies enemigues, generalment sota el foc de fuselleria. Atesa la perillositat de la seva feina, anaven protegits amb casc i cuirassa de ferro. De fet, els setges es guanyaven tant amb l’artilleria com amb la pala.
Sapador francès. Aquests soldats tenien la responsabilitat de cavar les trinxeres, en ziga-zaga i aproximant-se successivament a les línies enemigues, generalment sota el foc de fuselleria. Atesa la perillositat de la seva feina, anaven protegits amb casc i cuirassa de ferro. De fet, els setges es guanyaven tant amb l’artilleria com amb la pala.
El coronel d’enginyers Haxo va ser un dels artífexs de la presa de Saragossa. A Lleida va ser el cap del cos d’enginyers i de totes les operacions de setge. Dibuix: Dionisio Álvarez Cueto