El setge de Lleida

El Setge de Lleida

A trenc d’alba del 12 d’abril de 1810 apareixen els primers escamots francesos a la zona de l’horta de Sant Ruf i del Secà de Sant Pere. Durant els dies successius prenen posicions tant pel marge esquerre del riu com pel dret, davant les muralles de la ciutat.

Lleida resta encerclada i amb els camins tallats. Les torres i altres edificis de les rodalies de la ciutat i de l’horta foren ocupades o enderrocades i s’aixecaren campaments de barracons per als soldats i la intendència. El destí de la ciutat restava així decidit.

Collin, Etienne, grav. Carte des environs de Lerida, Tarrega et Balaguer, pour l’intelligence du combat de Margalef en 1810. Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI.
Collin, Etienne, grav. Carte des environs de Lerida, Tarrega et Balaguer, pour l’intelligence du combat de Margalef en 1810. Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI.

La fulminant caiguda de Lleida s’explica per l’estratègia de Suchet de danyar la població civil com a mesura de pressió dirigida als responsables de la defensa. Suchet, en el seu informe del setge adreçat al príncep de Bethier, reconeix haver bombardejat civils indefensos com a mesura de pressió per forçar la capitulació de la plaça. En aquest document, no només no mostra penediment pel fet, sinó que presenta “l’enginyosa” tàctica que li va donar la victòria en el setge d’una plaça tan ben defensada com la de Lleida.

El general O’Donnell va intentar trencar el setge i alliberar la ciutat. Així, va partir amb les seves forces de Tarragona, però va cometre l’error d’estirar massa les seves línies, de manera que, arribats al pla de Margalef, la seva avantguarda fou aniquilada per una demolidora càrrega de cavalleria del 13è Regiment de Cuirassers, mentre la resta de l’exèrcit era massa lluny per reaccionar a temps. La derrota de Margalef va significar l’abandó de Lleida a la seva sort.

Ambroise Tardieu, Plan du siége de Lérida par l’armée française d’Aragon en 1810. Paris 1828. Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI.
Ambroise Tardieu, Plan du siége de Lérida par l’armée française d’Aragon en 1810. Paris 1828. Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI.
Càrrega d’un cuirasser. Dibuix: Dionisio Àlvarez Cueto.
Càrrega d’un cuirasser. Dibuix: Dionisio Àlvarez Cueto.
Oficial espanyol. Dibuix: Dionisio Álvarez Cueto
Oficial espanyol. Dibuix: Dionisio Álvarez Cueto